28 d’oct. 2010

a vegades (26)

A vegades en Josep es desperta, mira per la finestra i veu que fa un dia gris, hivernal, que el sol no vol sortir i que els carrers conserven encara una mica de gebrada. S'aixeca, realitza les seves ablucions matineres, els seus rituals diaris i, quan surt de la dutxa, es posa uns pantalons clars i un jersei vermell. Té ganes d'aportar color a aquest dia gris i cendrós. Va cap a la cuina, comença a esmorzar i sent com la Maria es desperta, sent l'aigua de la dutxa, sent la seva rutina.
Quinze minuts després, quan en Josep s'està escalfant el cafè, la Maria entra a la cuina.
"Bon dia", diu ella.
"Bon dia", respon ell.
Els dos massa adormits encara per articular cap més so.
I ara sí, després d'una llarga estona de compartir espai, en Josep mira a la Maria, ell porta una faldilla clara i un jersei de colors. I en Josep no pot evitar somriure pensant que no hi ha dubte: estan fets l'un per l'altre.

20 d’oct. 2010

a vegades (25)

A vegades una cançó balla pel cap d'en Josep, li retorna a la boca com un regust d'all que no vol marxar. Ell prou que procura seguir amb la seva vida tot intentant ignorar-la perquè sap que de cançonetes no es viu, que de l'aire no es menja, però és que resulta tan insistent la martellejant melodia. Tan viu i real el seu record. Tan alegre davant un nou dia trist.
En Josep voldria taral·lejar-la, cantar-la a plena veu, però això és el pitjor: es tracta només d'una melodia mig recordada, d'un xiuxiueig a mig dir i per més que ell ho intenta, no pot recordar de quina cançó es tracta, ni per què li desperta tantes emocions.
En Josep demana ajuda a la Maria, li intenta cantar la melodia però entre que ell de cantant no en té res i la Maria de pacient no n'és gens, es rendeixen abans d'acabar discotits perquè ell li recrimina que no sàpiga quina cançó és si és més que coneguda i ella li diu que com vol que la reconegui si ell només ha proferit quatre sons guturals igualables als crits d'un porc o d'un ase, i en Josep li diu que no cal que l'insulti, que si no té cultura musical que li ho digui i prou, i aquí és quan ella marxa per evitar mals majors.
I en Josep es queda amb la cançó a la punta de la llengua, amb el record agradable de temps millors a punt de brollar, però amb la desesperació de no ser capaç de reviure'ls matant-los segon a segon.

A vegades en Josep té una cançó ballant-li pel cap i es dóna de cops a la paret per treure-se-la del damunt.

11 d’oct. 2010

a vegades (24)

A vegades en Josep obre la porta al primer que passa, escolta els sermons dels testimonis de Jehovà, les commiseracions dels Mormons, les promeses de vides millor dels Krishnas, les queixes d'un veï que ja n'ha tingut prou de la música tan alta, les reflexions sobre el temps d'un vorapassant que no sap de què més parlar...
Sí, a vegades en Josep se sent tan sol que qualsevol és companyia.

8 d’oct. 2010

a vegades (23)

A vegades en Josep es desperta de bon humor: el dia anterior ha tingut un sopar més que agradable amb la Maria, han menjat bé, han obert una bona ampolla de vi, han recordat bells moments, han rigut molt i han acabat solucionant tots els problemes al llit. Com s'ha fet sempre, altrament.
A vegades la Maria es desperta de bon humor. Feia temps que estava pansida, que les coses no semblaven anar-li massa bé, que això del viure se li feia una mica feixuc i només sabia que mirar el rellotge esperant que un nou dia passés tot desitjant que l'endemà seria millor. Sí, la Maria també té aquests moments de tristesa, aquests dies de desesperació en els quals res té sentit i és millor no haver sortit del llit. Per això quan després d'una època gris ve un dia d'alegria i que, a més a més, coincideix amb un dia bo d'en Josep (coi que complicat que és això de la felicitat!) doncs, Maria aprofita-ho, sortiu de casa, aneu a passejar, a veure com els ocells fan nius damunt dels arbres, com els gossos estraviats troben el menjar que persones de bona fe els han deixat, com les parelles primerenques es petonegen al mirador.
Sí, Maria, sí, Josep: avui pot ser un bon dia pels dos. Felicitats i que en vinguin molts més.

5 d’oct. 2010

a vegades (22)

A vegades en Josep troba a faltar a la Maria. Amb l'arribada de la tardor, amb la proximitat del canvi horari, de les nits llargues i les gebrades, en Josep troba a faltar a la Maria.
A l'estiu tot és diferent, la vida esclata, la gent surt al carrer, els somriures es dilaten i les preocupacions fugen de les altes temperatures. Llavors en Josep pastura feliç pel món aliè a la Maria, totalment desinteressat de si hi ha algú al seu costat o de si camina sol. A l'estiu, ningú està sol perquè tothom és fora i tothom està amb tothom.
Però a l'hivern... la humitat es fica dins dels ossos, la fredor ens fa sentir petits, insegurs, vulnerables. Per això en Josep troba a faltar a la Maria. Per això se sent tan desemperat. Fins i tot quan la Maria només ha sortit a comprar el pà.