A vegades en Josep perd la confiança amb la humanitat.
I ho fa per molts motius, i cada un més pesant que l'anterior: pels enganys als quals està sotmès; per les mentides que obté com a úniques respostes; per la frustració. Pel fet d'haver dipositat la seva confiança en un altre membre d'aquesta espècie animal que li ha tocat compartir i ser decepcionat, vegada rera vegada, per aquest irresponsable element.
L'última ocasió no en va ser cap excepció.
Quan en Josep va rebre la trucada aquella nit, no s'ho podia creure. Clar que entenia les paraules, clar que comprenia el concepte exposat pel seu interlocutor, potser aquest era, precísament, el problema, que va entendre perfectament el missatge d'aquella trucada: una altra decepció.
Una vegada més, la confiança dipositada en algú altre li havia sigut regurgitada a la cara en forma d'àcid tòxic.
Una vegada més, la il·lusió ha estat trencada i en Josep es maleeix per haver caigut en el mateix parany una altra vegada mentre es promet que aquesta serà l'última vegada que cometrà aquest error...