Per això fa molt que no en sabem res d'en Josep i la Maria. Per això es mantenen allunyats de les nostres vides, com temorosos de molestar-nos, com si haguessin fet alguna malifeta. Pobres! I quina culpa hi tenen ells de ser fills d'algú tant ocupat?
16 de març 2010
a vegades (13)
A vegades tot va tant ràpid que ens falta l'alè. Els dies deixen de ser dies, les setmanes s'esfumen i els mesos perden sentit. Només els anys romanen, i encara gràcies a la nostra costum de celebrar-ne el seu pas. Altrament, desapareixerien també en aquest mar immens que anomenem temps.
Etiquetes:
conte,
escriure,
Josep,
quotidianitat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)