A vegades en Josep està concentrat en una tasca important, de vital transcendència com, per exemple, llegir el diari, i és distret per un moviment inesperat.
Aixeca el cap, primer de manera inconscient per veure, quasi-instintivament, irracionalment, allò que ha captat el seu sub-conscient i ja no en pot apartar la mirada.
Els seus ulls es queden fixats en allò que té al davant, el seu cap segueix els seus possibles moviments, la seva ment es buida, el diari que té entre mans deixa de tenir consistència, potser fins i tot cau al terra i ell no el recull, ni el veu caure: està absort amb allò que té al davant.
Perquè de vegades, en Josep té un rampell estètic i queda fascinat per la bellesa en estat pur, per un moment sublim de perfecció visual, per un instant de correlació cromàtica i volumàica, per un precís i delicat moviment ondulant.
Fins que la Maria el mata amb la mirada tot retreient-li que ja torna a mirar els pits de desconegudes.
17 de gen. 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)