A vegades en Josep recorda com de petit li digueren tantes i tantes coses que no s'acabaren complint i li ve de gust trobar-los (un per un) a tots aquells que les hi digueren i fer-los veure com n'estaven d'equivocats. O com l'havien arribat a enganyar. O les dues coses. Costa diferenciar-les. La maldat i la ignorància ben sovint van juntes. Però quan no hi van encara és pitjor perquè qui és dolent a consciència és realment dolent.
També recorda que li digueren coses que va emmagatzemar a la memòria, que va incorporar en el seu pensament inconscient i que sempre estan a punt per eixir quan arribi el moment. Però el seu moment mai airriba. És informació innecessària, supèrflua, consells d'una altra vida que no és la d'en Josep i que a ell ni li serveixen ni l'interessen.
Potser van ser dits de bona fe, potser per omplir els buits de silenci que poden arribar a ser molt incòmodes i, per a alguns, fins i tot dolorosos, o potser per la necessitat de sentir-se amb l'autoritat de poder donar consells. Que això ja és més trist.
Sigui com sigui, hi passen tants pardals pel cap d'en Josep, tanta informació inútil, que no és d'estranyar que mai se'n recordi de res: el seu disc dur està complet.
15 d’abr. 2011
8 d’abr. 2011
a vegades (33)
A vegades en Josep es troba amb el gran dilema d'haver-se de definir, fet que el fa quedar-se en silenci. A què es refereixen? Que es defineixi respecte a què?
- Maria, tu saps de què m'estan parlant aquesta gent?
- Au va, Josep, no em molestis amb les teves ximpleries!
En Josep es pregunta què volen dir quan li demanen que es defineixi. Volen dir, potser, que digui si votarà esquerres o dretes en les properes eleccions municipals? Ostres, quin dilema, Josep: les dretes fan por perquè són molt tancades de ment, perquè tendeixen més a mirar enrera que no pas endavant, perquè temen els canvis i odien a aquells que els promulguen, perquè miren amb recèl als immigrants, siguin del color que siguin (però si són de pell fosca, més)... però clar, les esquerres... no ho fan pas gaire millor: prometen canvis, renovacions, fins i tot revolucions. Però res de res. Fan com els altres. O pitjor.
Pobre Josep, quina confusió!
Potser es refereixen a que es defineixi sexualment, que el fet d'estar amb la Maria no significa res, que tothom ho sap que ell és una mica afeminat, que ben sovint deixa aflorar la seva part més femenina i ben poc recorre a l'orgull masculí... però què vol dir això? Si es donés el cas que en Josep decidís decantar-se cap a les relacions homosexuals què vol dir, que en Josep no és un home? Físicament sí, no? I de fet a qui li importa amb qui s'enlliti ell, no? Ni ell ni ningú, vaja! A què venen tantes preguntes! tranquil, Josep, tranquil... no t'esveris...
Tot i que potser en realitat el que li demanen es que es defineixi religiosament, que digui d'una vegada per totes i sense ambigüitat si és cristià o musulmà o sufi o jueu o hindú o budista o taoista o confucionista o shiita o testimoni de Jehovà o cienciòleg o mormó o anglicà o protestant o nou cristià... o bé si és ateu, agnòstic, no creient, abstemi, indiferent, confús, tolerant... "però com decantar-se cap a una banda o l'altra si hi ha tantes opcions?" Tens raó, Josep, no és pas fàcil. "Com creure només en un Déu cristià imposat per la tradició occidental si resulta que n'hi ha cinquanta mil d'iguals o millors, que també em salvaran l'ànima, que em donaran la vida eterna, que em justificaran tots els dolors i sufriments que em toca viure en aquesta absurda etapa mortal?"
Ai, Josep, que això ja és metafísica!
"A més, i si resulta que és veritat que Déu no existeix o que potser havia existit alguna vegada, en alguns temps remots, però que va morir de tristesa davant la nostra ignorància, de decepció, de la frustració del pare que veu com el seu fill va pel mal camí i no hi pot fer res?"
- Però que remugues, Josep?
- I si resulta que estic reverenciant a una entitat inexistent?
- Però si tu no has reverenciat mai a ningú...
- Quina vergonya! Tant de bo que els veïns no m'hagin vist fent el ridícul d'aquest manera..."
Tant de bo, Josep, perquè imagina't què podrien pensar de tu... no, pitjor, què podrien arribar a dir que les llengües dels veïns són molt llargues i no coneixen límits. Segur que dirien que ets un poca-solta, un beneit, un descregut, un heretge fins i tot... et deixarien ben retratat i potser no s'equivocarien. Perquè, de fet, tu ets ben bé així, Josep: ni de dretes ni d'esquerres, sinó més aviat apolític, indiferent, decepcionat; ni homosexual, ni heterosexual, ni bisexual sinó amb necessitats físiques; ni cristià ni musulmà, sinó mes aviat ateu per força, perquè no pots creure en res.
Mira, potser es referien a això, Josep, quan t'han demanat que et defineixis. Doncs ja va sent hora que et mostris sense màscares: ets tal i com ets. Tant si els agrada als demés com no.
- Maria, tu saps de què m'estan parlant aquesta gent?
- Au va, Josep, no em molestis amb les teves ximpleries!
En Josep es pregunta què volen dir quan li demanen que es defineixi. Volen dir, potser, que digui si votarà esquerres o dretes en les properes eleccions municipals? Ostres, quin dilema, Josep: les dretes fan por perquè són molt tancades de ment, perquè tendeixen més a mirar enrera que no pas endavant, perquè temen els canvis i odien a aquells que els promulguen, perquè miren amb recèl als immigrants, siguin del color que siguin (però si són de pell fosca, més)... però clar, les esquerres... no ho fan pas gaire millor: prometen canvis, renovacions, fins i tot revolucions. Però res de res. Fan com els altres. O pitjor.
Pobre Josep, quina confusió!
Potser es refereixen a que es defineixi sexualment, que el fet d'estar amb la Maria no significa res, que tothom ho sap que ell és una mica afeminat, que ben sovint deixa aflorar la seva part més femenina i ben poc recorre a l'orgull masculí... però què vol dir això? Si es donés el cas que en Josep decidís decantar-se cap a les relacions homosexuals què vol dir, que en Josep no és un home? Físicament sí, no? I de fet a qui li importa amb qui s'enlliti ell, no? Ni ell ni ningú, vaja! A què venen tantes preguntes! tranquil, Josep, tranquil... no t'esveris...
Tot i que potser en realitat el que li demanen es que es defineixi religiosament, que digui d'una vegada per totes i sense ambigüitat si és cristià o musulmà o sufi o jueu o hindú o budista o taoista o confucionista o shiita o testimoni de Jehovà o cienciòleg o mormó o anglicà o protestant o nou cristià... o bé si és ateu, agnòstic, no creient, abstemi, indiferent, confús, tolerant... "però com decantar-se cap a una banda o l'altra si hi ha tantes opcions?" Tens raó, Josep, no és pas fàcil. "Com creure només en un Déu cristià imposat per la tradició occidental si resulta que n'hi ha cinquanta mil d'iguals o millors, que també em salvaran l'ànima, que em donaran la vida eterna, que em justificaran tots els dolors i sufriments que em toca viure en aquesta absurda etapa mortal?"
Ai, Josep, que això ja és metafísica!
"A més, i si resulta que és veritat que Déu no existeix o que potser havia existit alguna vegada, en alguns temps remots, però que va morir de tristesa davant la nostra ignorància, de decepció, de la frustració del pare que veu com el seu fill va pel mal camí i no hi pot fer res?"
- Però que remugues, Josep?
- I si resulta que estic reverenciant a una entitat inexistent?
- Però si tu no has reverenciat mai a ningú...
- Quina vergonya! Tant de bo que els veïns no m'hagin vist fent el ridícul d'aquest manera..."
Tant de bo, Josep, perquè imagina't què podrien pensar de tu... no, pitjor, què podrien arribar a dir que les llengües dels veïns són molt llargues i no coneixen límits. Segur que dirien que ets un poca-solta, un beneit, un descregut, un heretge fins i tot... et deixarien ben retratat i potser no s'equivocarien. Perquè, de fet, tu ets ben bé així, Josep: ni de dretes ni d'esquerres, sinó més aviat apolític, indiferent, decepcionat; ni homosexual, ni heterosexual, ni bisexual sinó amb necessitats físiques; ni cristià ni musulmà, sinó mes aviat ateu per força, perquè no pots creure en res.
Mira, potser es referien a això, Josep, quan t'han demanat que et defineixis. Doncs ja va sent hora que et mostris sense màscares: ets tal i com ets. Tant si els agrada als demés com no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)