A vegades en Josep recorda com de petit li digueren tantes i tantes coses que no s'acabaren complint i li ve de gust trobar-los (un per un) a tots aquells que les hi digueren i fer-los veure com n'estaven d'equivocats. O com l'havien arribat a enganyar. O les dues coses. Costa diferenciar-les. La maldat i la ignorància ben sovint van juntes. Però quan no hi van encara és pitjor perquè qui és dolent a consciència és realment dolent.
També recorda que li digueren coses que va emmagatzemar a la memòria, que va incorporar en el seu pensament inconscient i que sempre estan a punt per eixir quan arribi el moment. Però el seu moment mai airriba. És informació innecessària, supèrflua, consells d'una altra vida que no és la d'en Josep i que a ell ni li serveixen ni l'interessen.
Potser van ser dits de bona fe, potser per omplir els buits de silenci que poden arribar a ser molt incòmodes i, per a alguns, fins i tot dolorosos, o potser per la necessitat de sentir-se amb l'autoritat de poder donar consells. Que això ja és més trist.
Sigui com sigui, hi passen tants pardals pel cap d'en Josep, tanta informació inútil, que no és d'estranyar que mai se'n recordi de res: el seu disc dur està complet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada