A vegades en Josep té ganes d'engegar-ho tot a dida; de sortir al carrer a dir que ja n'hi ha prou; de plantar-se al mig de la plaça i iniciar una protesta pacífica i indefinida; d'asseure's a esperar que les coses canviïn, que l'arbre podrit acabi caiguent pel seu propi pes; de voler creure que la seva queixa serà escoltada, que la seva ràbia serà resposta i que les coses milloraran. Perquè han de millorar. Perquè ja va sent hora. Perquè pitjor no poden estar.
I, a vegades, només a vegades, en Josep s'adona que no està sol a la plaça. Que hi ha més gent avui a la plaça que també estan descontents.
I aquesta aliança li retorna l'esperança i realment vol creure que encara no està tot perdut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada