A vegades en Josep no entén res. De bon matí, la Maria el desperta amb un petó i amb un esmorzar de diumenge a la taula; camí de la feina, tots els semàfors es posen d'acord i decideixen cedir-li el pas; assegut a la seva taula, en Miquel, l'encarregat, el saluda amb un somriure i no l'escridassa; quan arriba al restaurant troba un diari lliure i sense taques d'oli per fullejar mentre menja un menú que avui resulta que li agrada de veritat; a la tarda, la feina s'enllesteix ràpidament i poden marxar tots a casa mitja hora abans per estalviar-se l'embús diari a la carretera, i, quan arriba a casa, la Maria li proposa d'anar al cine que avui estrenen una bona pel·lícula.
I per la nit, en aquell moment que el carrer està quiet, que el silenci corre tranquil per la casa i que la son es planteja de venir però encara no ha arribat, en Josep repassa tot el que ha fet aquell dia. Repassa els somriures, repassa els copets a l'espatlla, repassa la pel·lícula que, efectivament, era bona... i es planteja: per què collons no poden ser tots els dies així?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada