A vegades en Josep mira el rellotge i no es pot creure l'hora que és: ja fa mitja hora tard i encara no està a punt per marxar!
Ho té clar, la Maria el matarà.
Ja pot veure la seva cara d'odi; com els ulls se li tanquen amb força per mirar amb més incisió; com la boca li tremola uns renecs que ja no pot aguantar per més estona dintre seu; com els punys se li apreten preparant-se per caure damunt l'espatlla d'en Josep... ho veu. I ho tem. Ho coneix massa bé per no estar espantat. Però és que ara està molt enfeinat. Ara no pot deixar el que té entremans. Ara, encara no pot marxar.
De fet, pensa en Josep, no vindrà de mitja hora: la bronca serà la mateixa.
Per tant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada