A vegades en Josep obre la porta al primer que passa, escolta els sermons dels testimonis de Jehovà, les commiseracions dels Mormons, les promeses de vides millor dels Krishnas, les queixes d'un veï que ja n'ha tingut prou de la música tan alta, les reflexions sobre el temps d'un vorapassant que no sap de què més parlar...
Sí, a vegades en Josep se sent tan sol que qualsevol és companyia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada