A vegades en Josep troba a faltar a la Maria. Amb l'arribada de la tardor, amb la proximitat del canvi horari, de les nits llargues i les gebrades, en Josep troba a faltar a la Maria.
A l'estiu tot és diferent, la vida esclata, la gent surt al carrer, els somriures es dilaten i les preocupacions fugen de les altes temperatures. Llavors en Josep pastura feliç pel món aliè a la Maria, totalment desinteressat de si hi ha algú al seu costat o de si camina sol. A l'estiu, ningú està sol perquè tothom és fora i tothom està amb tothom.
Però a l'hivern... la humitat es fica dins dels ossos, la fredor ens fa sentir petits, insegurs, vulnerables. Per això en Josep troba a faltar a la Maria. Per això se sent tan desemperat. Fins i tot quan la Maria només ha sortit a comprar el pà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada