A vegades en Josep es desperta, mira per la finestra i veu que fa un dia gris, hivernal, que el sol no vol sortir i que els carrers conserven encara una mica de gebrada. S'aixeca, realitza les seves ablucions matineres, els seus rituals diaris i, quan surt de la dutxa, es posa uns pantalons clars i un jersei vermell. Té ganes d'aportar color a aquest dia gris i cendrós. Va cap a la cuina, comença a esmorzar i sent com la Maria es desperta, sent l'aigua de la dutxa, sent la seva rutina.
Quinze minuts després, quan en Josep s'està escalfant el cafè, la Maria entra a la cuina.
"Bon dia", diu ella.
"Bon dia", respon ell.
Els dos massa adormits encara per articular cap més so.
I ara sí, després d'una llarga estona de compartir espai, en Josep mira a la Maria, ell porta una faldilla clara i un jersei de colors. I en Josep no pot evitar somriure pensant que no hi ha dubte: estan fets l'un per l'altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada