a vegades (26)

A vegades en Josep es desperta, mira per la finestra i veu que fa un dia gris, hivernal, que el sol no vol sortir i que els carrers conserven encara una mica de gebrada. S'aixeca, realitza les seves ablucions matineres, els seus rituals diaris i, quan surt de la dutxa, es posa uns pantalons clars i un jersei vermell. Té ganes d'aportar color a aquest dia gris i cendrós. Va cap a la cuina, comença a esmorzar i sent com la Maria es desperta, sent l'aigua de la dutxa, sent la seva rutina.
Quinze minuts després, quan en Josep s'està escalfant el cafè, la Maria entra a la cuina.
"Bon dia", diu ella.
"Bon dia", respon ell.
Els dos massa adormits encara per articular cap més so.
I ara sí, després d'una llarga estona de compartir espai, en Josep mira a la Maria, ell porta una faldilla clara i un jersei de colors. I en Josep no pot evitar somriure pensant que no hi ha dubte: estan fets l'un per l'altre.

a vegades (6)

A vegades les fredes nits d'hivern porten a en Josep i la Maria a cercar-se l'un a l'altre més que mai. Les temperatures baixen estrepitosament l'escalfor corporal sembla ser el seu únic aliat per afrontar les llargues nits.

I dormen abraçats.

I, de cop, tot plegat té sentit: el món, la vida, l'amor... tot.

Llàstima que l'hivern fuig tant ràpidament deixant pas a les xafogoses nits d'estiu...