A vegades les fredes nits d'hivern porten a en Josep i la Maria a cercar-se l'un a l'altre més que mai. Les temperatures baixen estrepitosament l'escalfor corporal sembla ser el seu únic aliat per afrontar les llargues nits.
I dormen abraçats.
I, de cop, tot plegat té sentit: el món, la vida, l'amor... tot.
Llàstima que l'hivern fuig tant ràpidament deixant pas a les xafogoses nits d'estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada