a vegades (53)

A vegades en Josep no té temps per res. Si tingués una agenda, faria setmanes que la tindria plena de notes, anotacions, reunions, trobades, cites, sopars, excursions, escapades, visites al metge, al podòleg, a l'oculista, al dentista... i més.

Una època en la qual els dies es queden curts, les hores ja no cundeixen prou i s'ha de prendre temps al son per poder seguir al ritme.

Una època en què tot s'ha de fer i no hi ha un segon per respirar.

Una època de presses, curses a l'autopista, àpats a mig menjar i amor a mig donar.

Una època que no té pietat, que ho reclama tot i no s'atura.

Una època que, de fet, li demostra a en Josep, com n'era d'avorrida abans la seva vida.

I que la Maria rondini perquè ja quasi no es veuen... doncs això ja forma part d'una altra època, la de les discussions, que està a punt d'arribar.

a vegades (6)

A vegades les fredes nits d'hivern porten a en Josep i la Maria a cercar-se l'un a l'altre més que mai. Les temperatures baixen estrepitosament l'escalfor corporal sembla ser el seu únic aliat per afrontar les llargues nits.

I dormen abraçats.

I, de cop, tot plegat té sentit: el món, la vida, l'amor... tot.

Llàstima que l'hivern fuig tant ràpidament deixant pas a les xafogoses nits d'estiu...