a vegades (1)

A vegades, comencem les coses per la teulada: a la correcuita i sense solta ni volta.
I massa sovint ens equivoquem, però quan l'encertem, quan, de casualitat, l'encertem, que bé que ens sentim!
Llàstima que per a en Josep avui no sigui una d'aquestes ocasions.
En Josep no entén a les dones i a la Maria (la dona amb qui li ha tocat viure) menys que a ninguna.
No entén per què ella vol invertir cada dissabte a la tarda mirant aparadors de botigues en les quals mai entrarà.
No entén per què vol que vagin a sopar a fora si, al final, s'acabarà demanant un plat de pasta carbonara i es queixarà que ella la fa molt més bona.
No entén per què li agrada tant empolainar-se per anar a treballar i, en canvi, tan bon punt arriba a casa es treu tot el maquillatge i es posa el xandall.
Però sobretot, en Josep no entén per què quan la Maria diu que vol anar a dormir, és que de veritat vol anar a dormir.

I aquí comencen els problemes. Els d'avui i els de sempre.