A vegades en Josep es desperta, mira per la finestra i veu que fa un dia gris, hivernal, que el sol no vol sortir i que els carrers conserven encara una mica de gebrada. S'aixeca, realitza les seves ablucions matineres, els seus rituals diaris i, quan surt de la dutxa, es posa uns pantalons clars i un jersei vermell. Té ganes d'aportar color a aquest dia gris i cendrós. Va cap a la cuina, comença a esmorzar i sent com la Maria es desperta, sent l'aigua de la dutxa, sent la seva rutina.
Quinze minuts després, quan en Josep s'està escalfant el cafè, la Maria entra a la cuina.
"Bon dia", diu ella.
"Bon dia", respon ell.
Els dos massa adormits encara per articular cap més so.
I ara sí, després d'una llarga estona de compartir espai, en Josep mira a la Maria, ell porta una faldilla clara i un jersei de colors. I en Josep no pot evitar somriure pensant que no hi ha dubte: estan fets l'un per l'altre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris colors. Mostrar tots els missatges
28 d’oct. 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)