a vegades (23)

A vegades en Josep es desperta de bon humor: el dia anterior ha tingut un sopar més que agradable amb la Maria, han menjat bé, han obert una bona ampolla de vi, han recordat bells moments, han rigut molt i han acabat solucionant tots els problemes al llit. Com s'ha fet sempre, altrament.
A vegades la Maria es desperta de bon humor. Feia temps que estava pansida, que les coses no semblaven anar-li massa bé, que això del viure se li feia una mica feixuc i només sabia que mirar el rellotge esperant que un nou dia passés tot desitjant que l'endemà seria millor. Sí, la Maria també té aquests moments de tristesa, aquests dies de desesperació en els quals res té sentit i és millor no haver sortit del llit. Per això quan després d'una època gris ve un dia d'alegria i que, a més a més, coincideix amb un dia bo d'en Josep (coi que complicat que és això de la felicitat!) doncs, Maria aprofita-ho, sortiu de casa, aneu a passejar, a veure com els ocells fan nius damunt dels arbres, com els gossos estraviats troben el menjar que persones de bona fe els han deixat, com les parelles primerenques es petonegen al mirador.
Sí, Maria, sí, Josep: avui pot ser un bon dia pels dos. Felicitats i que en vinguin molts més.

a vegades (14)

A vegades ens bloquegem i creiem que res té sentit. Arriba el cap de setmana i resulta que és exactament igual que l'anterior, que ens avorrirem tant com sempre, que el malbaratarem de la mateixa manera. El cel s'enfosqueix, els núvols ens sobrevolen: la pluja resulta imminent. Mirem al cel i ens maleïm per haver decidit estendre la roba, però ara ja està xopa i no hi ha res a fer. Són aquesta mena de dies els que en Josep detesta. Els que odia de debò. Perquè veu com passa la vida, com s'escola entre els dits i no hi pot fer res.

Fins que ens desbloquegem. Fins que sense saber molt bé com, trenquem el malefici. Fins que ens trobem anant al teatre i disfrutant d'una obra per la qual no n'apostàvem res. Fins que el teatre va acompanyat d'un sopar amb la Maria. Fins que en Josep recorda què és allò realment important en aquesta vida. I no són pas ni els diners, ni les propietats, ni el poder, ni les inversions. Són les coses petites, aquelles que et fan feliç sense demanar-te res a canvi. Són els moments compartits amb aquells que estimes. Són unes rialles de tot cor que ningú t'ha forçat. Són les tardes perfectes.

a vegades (11)

A vegades en Josep es queda a dinar a la feina. Se sorprèn a ell mateix i inverteix la seva hora de dinar a avançar coses que li han quedat pendents durant el matí, durant el dia anterior i, potser fins i tot, durant la passada setmana. Sí, en Josep tot i treure hores de sota les pedres, massa sovint es troba mancat de temps i es veu forçat a sacrificar el dinar. I sempre, sempre, recorda quan era petit i pensava que de gran només faria allò que voldria!

a vegades (9)

A vegades les coses es compliquen i res sembla tenir solució. Els problemes decideixen venir tots junts en comitiva i les solucions (en el cas que n'hi hagin) romanen amagades: tímides i insegures com són. És per això que a en Josep li costa dormir a les nits. És per això que la Maria va a treballar de malhumor i fa dies que no somriu.
Que ningú pensi pas que la parella està passant un mal moment, que les discussions són constants i que a la nit dormen separats, no. Per sort, la parella està bé. És la resta del món que sembla haver-los girat l'esquena. És tot allò que els envolta que sembla ensorrar-se sense solució.
Pobre Josep. Pobra Maria.
Quina vida que els espera.

a vegades (7)

A vegades tot sembla anar bé. Vull dir que tot, tot, sembla tenir sentit. De sobte, et lleves i després d'haver plogut durant una setmana, avui fa un sol considerable i els carrers s'aixequen eixuts. Surts al carrer i el veí que feia dies que no et deia res perquè s'havia enfadat per alguna bestiesa de veïns, et somriu tot oblidant la disputa. Camí de la feina, la carretera està buida i pots anar tan ràpid com vulguis sense haver de patir per fer tard ni posar-te pedres al fetge perquè una excavadora davant teu et fa anar a 20 Km/h. Quan arribes a la feina, tothom està de bon humor, tothom ha tingut una bona nit i, vés per on, no els fa mandra treballar. A més, el divendres està cada cop més a prop, i això també anima. El dia et passa ràpidament i sense cap entrebanc, tot et surt rodat i tal i com ho havies planejat. I arribes a casa i et ve de gust fer un soparet bo, potser obrir una bona ampolla de vi i acabar la vetllada amb aquells que més t'estimes.

Un bon dia.

En Josep i la Maria també en tenen de dies d'aquests. I els gaudeixen d'allò més. Llàstima que s'acaben tan ràpid i mai se succeeixen els uns als altres.

O sigui que Josep, o sigui que Maria, a aprofitar-lo, que demà torna la realitat!

a vegades (5)

A vegades, la Maria n’està farta d’en Josep. Perquè renega, perquè rondina, perquè ronca i perquè remuga.
A vegades, l’Albert n’està fart de l’Anna. Perquè menteix, perquè mossega, perquè maleeix i perquè molesta.
A vegades, la Paula n’està farta d’en Pere. Perquè escatima, perquè embrut, perquè enganya i perquè escup.
A vegades, en Marc n’està fart de la Marta. Perquè canta, perquè compra, perquè crida i perquè coixeja.

Altres vegades, en Josep n’està fart de la Maria. Perquè rapapieja, perquè recrimina, perquè re-organitza i perquè ridiculitza.
Altres vegades, l’Anna n’està farta de l’Albert. Perquè manipula, perquè menysprea, perquè mareja i perquè moqueja.
Altres vegades, en Pere n’està fart de la Paula. Perquè entabana, perquè emmetzina, perquè embolica i perquè eriçona.
I altres vegades, la Marta n’està farta d’en Marc. Perquè contesta, perquè critica, perquè clapa i perquè carrega.

Però totes quatre parelles fa més de deu anys que estan feliçment casades. Fa més de deu anys que es queixen de les manies de l’altre.
Alguna cosa de bona deuen tenir les seves parelles perquè vulguin estar amb elles!
Ara, no els hi ho preguntessiu pas: no sabrien pas què contestar.
I és que tothom sap que és molt més fàcil criticar que elogiar.