a vegades (14)

A vegades ens bloquegem i creiem que res té sentit. Arriba el cap de setmana i resulta que és exactament igual que l'anterior, que ens avorrirem tant com sempre, que el malbaratarem de la mateixa manera. El cel s'enfosqueix, els núvols ens sobrevolen: la pluja resulta imminent. Mirem al cel i ens maleïm per haver decidit estendre la roba, però ara ja està xopa i no hi ha res a fer. Són aquesta mena de dies els que en Josep detesta. Els que odia de debò. Perquè veu com passa la vida, com s'escola entre els dits i no hi pot fer res.

Fins que ens desbloquegem. Fins que sense saber molt bé com, trenquem el malefici. Fins que ens trobem anant al teatre i disfrutant d'una obra per la qual no n'apostàvem res. Fins que el teatre va acompanyat d'un sopar amb la Maria. Fins que en Josep recorda què és allò realment important en aquesta vida. I no són pas ni els diners, ni les propietats, ni el poder, ni les inversions. Són les coses petites, aquelles que et fan feliç sense demanar-te res a canvi. Són els moments compartits amb aquells que estimes. Són unes rialles de tot cor que ningú t'ha forçat. Són les tardes perfectes.