a vegades (15)

A vegades en Josep i la Maria tenen alguna cosa per celebrar. Ja sigui l'aniversari d'ell -que no, no, no vol pas que la Maria li regali res, que no cal, que ell no necessita res (però pobre d'ella si no ho fa!)-, o bé l'aniversari d'ella que, encara que per ella els anys no passin, que cada vegada sembla fer-se més jove i totes aquestes coses que s'han de dir a les dones que ja tenen una certa edat (de vegades tan poca com 25), doncs també és una personeta i, com a tal, també és afectada pel pas del temps. El què passa és que a ella el temps, que deu ser home i enamoradís, la tracta molt millor que als altres.

I, de tant en tant, l'aniversari és la marca d'allò que un dia van fer, van deixar de fer, o van desitjar de fer, però mai s'atreviren a fer. I això sí que fa mal: aquests fantasmes d'un futur no viscut que ens perseguiran tota la vida, sí que fan mal.

I ara toca l'onomàstica d'un dia especial per la parella. Un motiu d'unió però, sobretot, de balanç.

Sí, aquests dies de celebració comporten sempre en la vida d'en Josep i la Maria unes aferrissades reflexions i un profund mirar endarrere, que el pou és molt fons i hi ha moltes coses per mirar. Ha passat un any més i cal saber si l'hem aprofitat o si l'hem malbaratat. I en un any passen moltes coses. Un any és molt temps. Es pot conèixer gent nova, oblidar a antics coneguts, retrobar amics, crear enemics, tancar portes, obrir-ne de noves i misterioses... sí, en un any pot passar de tot.

No és d'estranyar, doncs que en Josep i la Maria decideixin celebrar aquest dia amb un bon sopar i una millor ampolla de vi. Tothom sap que el vi ajuda a recordar però, principalment, ens permet oblidar.