a vegades (54)

A vegades en Josep sap que ha d'anar a treballar, que la fatídica hora d'abandonar la casa, la Maria, el cafè, els amics, el sofà, la vida... està a punt d'arribar. 

Sap que no ho pot allargar més, que ahir ja va arribar tard, que avui toca compensar pel retràs, que avui és qüestió de fer creure que el que va passar el dia anterior va ser un error, que no va ser premeditat sinó producte d'algun estúpid accident logístic (trànsit, semàfors, problemes d'aparcament, que cadascú pensi quines excuses ha utilitzat i quines han funcionat). 

Avui cal arribar puntual per poder tornar a arribar tard demà.

Però és que avui està plovent a fora. Avui fa un dia gris, un dia de mandra i poca energia. Un dia perfecte per compartir amb la Maria. Un dia per estar a casa sense fer massa res, només deixant passar la tarda junts conversant...

"Potser" pensa en Josep, "demà podria anar-hi mitja hora abans... per compensar..."

a vegades (32)

A vegades en Josep es troba entre l'espasa i la paret. Un amic li ha confiat una informació personal més per força que per voluntat. Perquè s'ha donat la circumstància, perquè era més senzill explicar la veritat que seguir mentint. Però ara qui ha de mentir és en Josep. Que arriba en aquests moments a casa i la Maria li pregunta on era i ell se n'adona que no pot dir la veritat i s'inventa mentides estrambòtiques que el condueixen a dir més mentides per validar la primera mentida i, abans no se n'adona, en Josep es troba perdut en un mar de mentides lluny de tota costa i salvació. Però la Maria no l'enfonsa: fa estona que ha perdut interès en el que li explica en Josep, que es maleeix per haver-li fet aquella pregunta de la qual no l'interessava la resposta sinó que era només per donar conversa, per fer veure que l'interessa què fa ell, que l'ha trobat a faltar i totes aquestes coses que han de fer i sentir les parelles perquè sinó es veu que s'esquerden i duren quatre dies.

D'aquesta te n'has lliurat, Josep. Però saps que te'n vindràn més. Que hauràs de mentir més i com no aprenguis a fer-ho millor serà un desastre.
Tranquil, però, de tot se n'aprèn en aquest món: d'aquí quatre dies ja seràs tan bon mentider com el que més. Una habilitat més per afegir al teu currículum. A veure si així trobes feina aviat.

a vegades (21)

A vegades en Josep sucumbeix a les noves tecnologies. L'estiu, la onada de calor, l'avorriment, el fet que la Maria no hi és, que fa dos dies que ha marxat de vacances vés a saber on (ell no li ho preguntarà si ella no li ho diu, tot i morir-se'n de ganes de saber-ho), sigui pel que sigui, en Josep s'asseu davant de l'ordinador de bon matí. De bon matí d'estiu, s'entén, és a dir, a les onze quarts de dotze que ja se sap que a l'estiu el temps funciona diferent. Comprova el seu correu electrònic: res, tot igual que ahir. Publicitat no desitjada (com ho saben ells que viagra és el que ell necessita?), publicitat indesitjable i res més. Tothom està de vacances, ningú vol saber res de ningú. Llavors, tafaneja la vida dels demés saltant de facebook en facebook. Descobreix que la crisi afecta a alguns molt més del que ell creia, que aquest any no han pogut anar al Carib, ni a la República Dominicana i s'han hagut d'acontentar amb una escapada a la costa brava. D'un sol dia, d'anada i tornada que la cosa no està per passar nits d'hotel. A d'altres, en canvi, sembla que no els va tan malament, que malgrat tot la vida continua, que Tailàndia encara és un destí turístic recurrent, que tothom se les manega per aconseguir una serp al voltant del coll, o un ximpanzè al damunt l'espatlla que tot plegat vesteix molt.
Descobreix que les criatures dels amics continuen creixent, fent la seva, treient, perdent dents.
Descobreix que alguns amics de la infantesa s'estan quedant calbs i que a alguns els preocupa molt i sempre porten gorra mentre que a d'altres els és ben igual i es pregunta com reaccionaria ell si es trobés en aquesta situació i conclou que quan arribi el moment, si arriba mai, ja s'ho plantejarà. Per què capficar-se amb coses futures que no deixen de ser futuribles si ja té prou maldecaps presents?
Descobreix que a la gent li agrada deixar missatges, iniciar, continuar, prolongar fins gairebé l'infinit, converses sobre els temes més inversemblants i, massa sovint, més innecessaris. Descobreix que l'ortografia és una assignatura pendent a internet i es posa les mans al cap davant un entrepà de "formaxe" i una reunió "d'setembre".
Descobreix que la gent té moltes hores per perdre davant l'ordinador i, orgullós de creure's diferent, somriu condescendentment. Ignorant que ja són les cinc de la tarda.