A vegades en Josep sap que ha d'anar a treballar, que la fatídica hora d'abandonar la casa, la Maria, el cafè, els amics, el sofà, la vida... està a punt d'arribar.
Sap que no ho pot allargar més, que ahir ja va arribar tard, que avui toca compensar pel retràs, que avui és qüestió de fer creure que el que va passar el dia anterior va ser un error, que no va ser premeditat sinó producte d'algun estúpid accident logístic (trànsit, semàfors, problemes d'aparcament, que cadascú pensi quines excuses ha utilitzat i quines han funcionat).
Avui cal arribar puntual per poder tornar a arribar tard demà.
Però és que avui està plovent a fora. Avui fa un dia gris, un dia de mandra i poca energia. Un dia perfecte per compartir amb la Maria. Un dia per estar a casa sense fer massa res, només deixant passar la tarda junts conversant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada