A vegades en Josep es troba entre l'espasa i la paret. Un amic li ha confiat una informació personal més per força que per voluntat. Perquè s'ha donat la circumstància, perquè era més senzill explicar la veritat que seguir mentint. Però ara qui ha de mentir és en Josep. Que arriba en aquests moments a casa i la Maria li pregunta on era i ell se n'adona que no pot dir la veritat i s'inventa mentides estrambòtiques que el condueixen a dir més mentides per validar la primera mentida i, abans no se n'adona, en Josep es troba perdut en un mar de mentides lluny de tota costa i salvació. Però la Maria no l'enfonsa: fa estona que ha perdut interès en el que li explica en Josep, que es maleeix per haver-li fet aquella pregunta de la qual no l'interessava la resposta sinó que era només per donar conversa, per fer veure que l'interessa què fa ell, que l'ha trobat a faltar i totes aquestes coses que han de fer i sentir les parelles perquè sinó es veu que s'esquerden i duren quatre dies.
D'aquesta te n'has lliurat, Josep. Però saps que te'n vindràn més. Que hauràs de mentir més i com no aprenguis a fer-ho millor serà un desastre.
Tranquil, però, de tot se n'aprèn en aquest món: d'aquí quatre dies ja seràs tan bon mentider com el que més. Una habilitat més per afegir al teu currículum. A veure si així trobes feina aviat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada