A vegades en Josep es troba amb un molt bon amic que feia temps que no veia. Un amic molt amic de temps enrere. Un amic amb el qual havien compartit alegries i penes, havien rigut i plorat, s'havien divertit i junts s'havien avorrit. Un amic dels de debò, dels que estava sempre al seu costat, dels que sabia quan calia parlar i quan callar, dels que coneixien a en Josep i sabien exactament què li passava a cada moment i què calia fer per ajudar-lo. Un amic amb qui havien anat de vacances junts i s'ho havien passat bé de veritat i no pel sol fet d'estar en un país estranger. Un amic que el va convidar al seu casament i que li va demanar a en Josep fés de padrí, que li llegís el poema a la seva futura dona, que estigués al seu costat durant tota la cerimònia. Un amic que era això: un amic.
I es veuen de lluny. I tots dos se somriuen. I se saluden alegres, contents, amb la mà. I s'apropen l'un a l'altre sense parar de somriure. I en Josep s'alegra molt de veure'l. I ell també s'alegra de veure en Josep. I en Josep es recrimina que faci tant temps des de l'últim cop que es van veure. I ell sembla estar pensant exactament el mateix. I arriben l'un davant de l'altre. I s'aturen. I es miren als ulls. I dubten: volen abraçar-se però no gosen: fa massa que no es veuen. No saben com reaccionarà l'altre. Acaben allargant una freda mà, insensible, aliena, vers l'altre. Una encaixada gris, indiferent. En Josep diu "hola" però vol dir molt més, vol dir "t'he trobat a faltar!", vol dir "anem a fer una cervesa?", vol dir, "et necessito". Ell li respon "hola". I no diu res més. I en Josep veu que no vol dir res més. Que està incòmode. Que no li agrada aquella situació. I ell, en Josep, també se sent incòmode ara. Tartamudeja un "bé...", l'altre el somriu i en Josep menteix dient "me'n vaig, que tinc pressa..." i l'altre afegeix un "sí, jo també" ple d'alleugeriment mentre s'allunya.
I en Josep es queda palplantat al mig de la vorera preguntant-se on van a parar les amistats mortes: a quin cementiri hi pot anar a portar flors per dignificar-ne el seu record...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada