a vegades (19)

A vegades és dilluns i els dilluns, al cine del poble del costat, és el dia de l'espectador i en Josep i la Maria, conscients de la seva precària situació econòmica, decideixen que és el millor dia per anar al cinema. Potser l'únic dia tenint en compte la baixa qualitat de les pel·lícules exhibides. De deu sales que hi ha, de deu propostes diferents, rares vegades n'hi ha una que se salvi, una que faci que la balança qualitat-preu s'anivelli. Per això, quan passa, convé aprofitar-ho.
I si és dilluns, millor que millor.
Llavors en Josep i la Maria surten contents de casa, nerviosos, fins i tot, van al cine, i això fa gràcia vulguis que no. Pugen al cotxe, sortegen les cues que sempre es formen a l'entrada del poble del costat, que la platja es veu que tira molt entre els conductors, i es planten davant el mostrador del cinema.
I, a vegades, la conversa és fluïda, la transacció senzilla: volem dues entrades per la sala 1 o 2 (que les de més alta numeració, en tant que més grans, més còmodes i millor equipades estan reservades per les pel·lícules més taquilleres i, per què no dir-ho adolescentment crispeteres), les entrades són donades, els diners pagats, i tots contents.
D'altres vegades, i amb l'arribada de l'estiu sembla que s'accentua encara més, en Josep i la Maria es troben davant l'angoixant pregunta: " al davant o al darrera?"
Ai vés quin mal de cap! pensa en Josep.
Estarem atapeïts com en una llauna de sardines, pensa la Maria.
I es miren l'un a l'altra tot preguntant-se què és millor. Tot i que ambdós ho saben perfectament: el bell centre.
Al davant de la sala hauran d'aixecar el coll en excés, fent una mala postura que ,a les seves edats, ja els comença a passar factura.
Al darrera de tot, hauran d'aguditzar la vista i tinguent la vista cansada com ja tenen a hores d'ara, ben poca cosa acabaran veient.

Així doncs, quina opció els queda?

Doncs agrair al noi/noia la informació (que no amabilitat perquè als pobres no els paguen prou per ser amables) i tornar cap al cotxe, cap al poble, cap a casa. Cap a un altre llarg i inacabable capvespre d'estiu sense res per fer ni esma de fer res.