A vegades en Josep no sap què dir, però no calla tampoc. Parla de frivolitats, de coses innecessàries, d'idees vàcues.
Parla del temps, del futbol, de la vida sexual dels pops de l'equador.
I no parla de res.
Omple buits, amaga silencis.
I la Maria se'l mira amb desdeny.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada