A vegades en Josep es troba dormint en un indret que li resulta desconegut. Potser hi té la Maria al costat, potser la seva buidor marcant-se al llit. Sigui com sigui, però, la nit resulta diferent.
Les seves rutines pre-tancar els ulls són diferents, per començar. Potser aquell dia no llegirà abans d'enllitar-se, potser perdrà els darrers minuts de dia observant el mutat paisatge que li proporciona la finestra. Això en els casos que la fortuna li hagi permès dormir en un lloc amb finestra o amb un paisatge digne de ser observat més de tres segons seguits. Que tampoc és massa complicat perquè en Josep és home de fàcil embadaliment i qualsevol cosa el distreu, encara que sigui el vol errant i avorrit d'un ocell donant voltes damunt d'un arbre.
Si l'habitació és fosca, hermètica, claustrofófica i sense finestres, llavors potser en Josep invertirà els darrers minuts abans de dormir estudiant-ne els seus racons. No els d'ell, que ja els té més que estudiats i l'avorreixen somerament, sinó els de l'habitació. Els desperfectes que, inevitablement, se li mostren davant dels ulls, les esquerdes del sostre, les teranyines, les portes escantonades, el fluorescent que fa pampallugues, la rajola traïdora que s'alça lleugerament més que les altres... hi ha tants desperfectes i tantes beneiteries que poden captar l'atenció d'en Josep, que mai té temps d'avorrir-se en una habitació nova.
El procés d'higiene personal també serà diferent. Massa sovint s'haurà oblidat d'agafar el raspall de dents, o la pasta dentífrica o les dues coses. Això acostuma a passar quan es troba sol, quan la Maria no l'acompanya en aquesta cambra desconeguda, quan s'adona que s'ha acostumat a dependre d'ella per aquestes coses. Llavors, lluny d'enfurismar-se, senzillament decideix anar a dormir sense extreure els trossos d'enciam que se li veuen verdejar encara entre dent i dent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada