A vegades es fa de nit i en Josep ni se n'adona. Continua assegut fent feina com si li anés la vida, com si aquella paperassa fos l'únic que realment importés, com si la Maria no fes estona que està roncant a l'habitació del costat farta d'esperar-lo amb el nou conjunt que havia comprat pel seu aniversari i que només se'l posa quan vol follar amb ell.
Però això en Josep no ho sap encara, ell està absent, absort en els maleïts documents i no s'adona que avui és un dia de celebració, que avui fa anys que es van conèixer, que avui toca rememorar l'amor inicial. Més fredament, més lentament, amb més distanciament i seny. Però avui toca.
Això no ho descobrirà fins més tard. Moltes hores més tard, quan els ulls li facin mal de tant de tenir-los fixats, quan el cap li caigui d'esgotament, quan les mans estiguin tacades fins al capdamunt de la tinta del bolígraf que no ha tingut temps d'assecar-se al paper, quan vagi a l'habitació (després de les seves ritualitats nocturnes: desvestir-se, rentar-se les dents, veure aigua, pixar... sempre en aquest ordre, aquí la propietat commutativa no funciona) i entri al llit xafogós pel cos de la Maria i, sense creure-s'ho del tot, vegi de reüll el conjunt que porta la Maria i el torni a mirar per assegurar-se'n i un somriure li aparegui al rostre, perquè aquella nit hi haurà sexe i s'apropi al cos adormit de la Maria i comenci a refregar-se contra ell, inconscient que ja ha fet tard, que la oferta tenia una data de caducitat i ell no l'ha sapigut aprofitar.
Quan es giri enrabiat amb la Maria, amb el conjunt que porta, amb la seva erecció que no el deixa pensar i en la paperassa que li està privant de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada