A vegades en Josep rep una trucada al mòbil, ell que té un aparell tan desusat que ja ni recorda com sona, i la casualitat fa que no arribi a temps a respondre.
Llavors, nerviós, com si aquella fos la trucada més important de la seva vida, com si d'aquella conversa en depengués el seu present i el seu futur, busca la informació d'aquell qui l'ha trucat. Remena tecles i botons intentant recordar com funcionava el maleït aparell. Descobreix opcions de l'enginy que ell ni sabia que existissin, i encara menys que el seu artilugi les tingués. Es perd encegat per les llumetes de la pantalla multicolora, de qualitat extraordinària i de definició superior. Desapareix rere un espès bosc d'icones entrellaçades que semblen conspirar contra seu. Es submergeix en un oceà intergalàctic sense barca, ni patró que el puguin guiar en aquesta navegació.
I, després de tres hores de batalla desigual amb una màquina que té totes les de guanyar, en Josep es rendeix.
Maleeix l'aparell, maleeix a la Maria per haver-li regalat una peça d'enginyeria aeronàutica tan complicada d'utilitzar, maleeix a aquell desconsiderat que l'ha trucat i li ha fet perdre tres hores de la seva vida i para el telèfon perquè la desgràcia no es torni a produir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada