A vegades en Josep treballa a casa.
Poc i malament, clar, és en Josep. Però ho fa.
La Maria se'l mira de reüll, múrria, com qui mira un nen petit que escampa totes les joguines per terra amb la voluntat ferma de construir una fortalesa inabastable, un castell gegantí i magnificent impossible de ser atacat per cap força externa. Un nen que hi dedica llargs minuts a reflexionar, amb les reflexions dels infants, sobre la millor manera d'edificar aquesta fortalesa, observant els materials dels quals disposa, catalogant-los per tamanys i característiques. Un nen que comença a alçar l'estructura sense assentar, primer una bona base i, a la tercera peça, se li ensorra tot l'edifici. Un nen que s'enfada i rebot les joguines contra el terra i se'n va plorant a buscar recer sota les faldilles de la mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada