10 d’abr. 2012

a vegades (46)

A vegades en Josep surt al carrer. De nit. Quan ningú el veu. Mentre la Maria està dormint. Mentre els veïns s'estan discotint. Mentre el gos de la cantonada s'està plantejant deixant de bordar. Mentre els fanals pampalluguegen la seva ataronjada claror. 
En Josep surt al carrer sense saber on anar. Passeja distretament, sense fixar-se en res del camí. Sense mirar aquell tros de paper que, remogut pel vent, rebota una i altra vegada contra una paret de guix. Sense veure aquella flor de nit que ha decidit finalment florir ara que el bon temps comença a donar senyals de vida. Sense adonar-se que la farmàcia del final del carrer té la creu apagada perquè el farmacèutic que està de guàrdia vol fer veure que se n'ha oblidat pensant-se que així no el molestaran i el deixaran dormir tota la nit d'una tirada. Sense ser-ne conscient que Venus brilla més fort que mai com treient pit en aquesta nit estrellada. Sense sentir l'olor de la farina cuita que desprenen les fleques nocturnes. Sense notar la dolçor d'aquells primers croissants que prova l'ajudant de flequer mentre s'agafa un descans. Sense veure el cotxe de policia fent la ronda nocturna quatre carrers més avall. Sense viure l'emoció d'un petó robat en un parc amagat.

I s'atura.

Sense haver arribat enlloc. Sense motiu ni raó. S'atura.
No mira enlloc. No pensa en res. Fa mitja volta i retorna a casa.
Sense veure l'emoció d'una carícia conquistada. Sense veure el cotxe de policia aturat. Sense notar la dolçor dels croissants que els policies estan degustant. Sense sentir l'olor del pa acabat de fer que s'escapa per les persianes a mig obrir de les fleques. Sense ser-ne conscient que Venus ha deixat de ser l'estel de la nit per ser l'estel del matí. Sense adonar-se que el farmacèutic de guàrdia encara dorm ara que estan a punt d'arribar els farmacèutics de dia. Sense veure la timidesa d'aquella flor de nit que es replega damunt seu ara que el sol comença a sortir. Sense mirar aquell tros de paper que, aspirat pel vent artificial, és absorvit per la màquina de netejar els carrers.

Torna a casa. Al llit. Cinc minuts abans que sigui l'hora de despertar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada