21 de febr. 2012

a vegades (45)


A vegades en Josep sent passes al pis de dalt i s'imagina com deuen ser els seus veïns.

Imagina una veïna voluptuosa, sexualment generosa, de les que es fan mirar pel carrer i a la qual ell hauria espiat rera les cortines d'adolescent.
Imagina un veí a l'atur que passeja nerviós per casa sense saber què fer amb ell mateix, amb les parets caient-li al damunt i els nervis destrossats.
Imagina un adolescent que ha decidit fer campana aprofitant que els seus pares estan treballant i ha tornat a casa d'amagat a jugar una estona més amb la consola perque està a punt de superar un nivell de no sé quin joc, però que resulta ser de vital importància.
Imagina una parella d'avis que porten tota la vida junts i que ara ja no tenen res a fer ni a dir-se i que s'asseuen pacients a esperar la mort.
Imagina una senyora divorciada de fa poc, que buida els armaris de tots els records d'aquell penques amb qui va estar casada durant 10 anys i que l'havia estat enganyant durant més de 12.
Imagina...

fins que recorda que ha no viu en un pis, que ara viu en una casa i que a sobre d'ell no hi ha ningú, només els records.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada