a vegades (43)

A vegades en Josep es desperta amb la gola ressecada per culpa d'una nit freda i glaçada. En llevar-se vol desitjar "bon dia" a la Maria, però la veu amb prou feines li surt i el coll li crema de dolor; quan intenta esmorzar, els cereals no volen passar gorja avall, freguen agressius els contorns del coll provocant guspires internes i llàgrimes als ulls; l'aspirina que nega amb dos vasos d'aigua amb prou feines s'obre camí boca avall; i quan vol començar el dia, s'adona que ja de bon matí, no té forces per arrencar i s'asseu al sofà embolcallat amb una manta.

I dormiteja. I sua una febrada. I del·lira.

Quan es desperta, encara no cinc minuts després tot i que a ell li sembla que faci una setmana, la Maria ja està a punt per sortir i li recrimina que ell encara no ho estigui. Ell, sense ganes ni forces per discotir, posa la cara sota l'aixeta, s'esclareix una mica els cabells amb una pinta humida i es posa les sabates: ja està a punt. A punt no sap per a què, però ell ja ho està.

Cinc minuts després ja són al carrer i si en Josep no anés cobert amb una espessa bufanda, si no portés una gorra de llana que només li deixa visible els ulls, s'adonaria que el carrer està més buit del que és habitual, que aquest diumenge de desembre, les voreres estan buides, les carreteres desertes. Si no fos perquè ara està més preocupat per aquest començament de grip que el mantindrà uns tres dies tancat a casa, supurant mocositats i estossegant bilis, en Josep potser s'adonaria que pels carrers no hi ha ningú perquè tothom està tancat a casa a punt per a celebrar l'àpat de Nadal.