A vegades en Josep està malhumorat sense més ni més. Mica en mica, a mesura que passa el dia, més malcarat està. I no sap per què. Si fos una d'aquelles vegades que tota la culpa és de la Maria, que ella l'ha fet enfadar amb alguna terrabastada inesperada o algun comentari fora de to; si fos perquè la Maria l'ha fet esperar més de quaranta minuts a la porta del cinema sota la pluja perquè ella no s'acabava de decidir quines sabates es volia posar; si fos perquè la Maria ha decidit que aquell cap de setmana el passarien amb els seus pares (els d'ella) perquè es veu que no hi ha res millor que invertir un dissabte i un diumenge amb la família. Tot i que la família ens posi dels nervis. Si només fos per alguna d'aquestes raons que en Josep està de mal humor, doncs tot seria més senzill. Hi hauria un motiu i, millor encara, un culpable.
Avui, però, la ràbia és interna, injustificada i, de moment, irresoluble.
El millor que pot fer en Josep és deixar que passi el dia sense cometre cap assassinat i esperar que demà sigui un altre dia. I, a poder ser, millor que aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada