a vegades (30)

A vegades en Josep es veu forçat a fer un regal a un quasi-desconegut. "Però què dius quasi-desconegut, si és el company de la meva cosina!", rondina la Maria. Doncs això, un quasi-desconegut. I clar que hi ha coses per regalar, clar que només cal anar a una botiga, deixar-hi els diners i sortir amb alguna andròmina inútil, amb algun estri que només servirà per omplir-se de pols, amb algun enginy que això de la tecnologia sembla tenir sempre sortida entre els nois d'aquesta generació... però el problema és escollir únicament una cosa! Pobre Josep. Quina varietat d'entriquells, de gammes cromàtiques, de formes, materials i preus. Quin mal de cap! Ell que només vol un regal per sortir del pas, per complir, per no haver d'aguantar els crits de la Maria... ara es troba de cap en aquest embolic. I comet l'error de demanar consell al venedor/a i realment està temptat de comprar un aparell màgic per ratllar les pastanagues sense necessitat d'haver-les de pelar i que, a més, fa la doble funció de bossa d'aigua calenta per les nits crues de l'hivern i, si convé, també es pot posar al microones per evitar que el menjar re-escalfat ho esquitxi tot. Una meravella, vaja. Com ha pogut viure la humanitat sense aquest invent! Però per sort la Maria ja fa temps que coneix a en Josep i no el deixa realitzar aquesta mena d'activitats de risc sol i l'acompanya sempre que va a comprar (tant és si es tracta d'uns calçotets per ell o d'un regal per un cosí segon de tercera generació al qual ni tan sols coneix) i l'atura abans que hagi pogut treure la cartera i li mostra què pot comprar per l'ocasió i, potser qualsevol altre s'enfadaria, es queixaria de no poder ni escollir quin regal farà, però davant la incertesa, en Josep ja està content que li facin la feina i compra el que escull la Maria.
Això sí, no pot evitar preguntar-se si no hauria més valgut la pena donar-li els diners a ella i així s'hauria estalviat els dubtes i el patiment.
Potser l'any que ve... potser...