a vegades (9)

A vegades les coses es compliquen i res sembla tenir solució. Els problemes decideixen venir tots junts en comitiva i les solucions (en el cas que n'hi hagin) romanen amagades: tímides i insegures com són. És per això que a en Josep li costa dormir a les nits. És per això que la Maria va a treballar de malhumor i fa dies que no somriu.
Que ningú pensi pas que la parella està passant un mal moment, que les discussions són constants i que a la nit dormen separats, no. Per sort, la parella està bé. És la resta del món que sembla haver-los girat l'esquena. És tot allò que els envolta que sembla ensorrar-se sense solució.
Pobre Josep. Pobra Maria.
Quina vida que els espera.

a vegades (8)

A vegades plou i tot sembla inundar-se. Els projectes se'ls emporta el corrent riu avall. Les il·lusions es confonen al capdavall del mar dels sentiments. Els plans s'esllavisen per la líquida erosió. I a nosaltres ens sembla que no hi podem fer res.
En Josep i la Maria no tenen cap barca on pujar-se quan la inundació els assalta. No tenen cap terreny sec on refugiar-se mentre la riuada s'ho emporta tot. No saben nadar i els fa por l'aigua. A la Maria i a en Josep, quan els sorprèn el temporal, no saben què fer.
I no fan res.
Esperen.
Saben que, tard o d'hora, la pluja pararà i el sol ho assecarà tot. Altrament, res tindria sentit.

a vegades (7)

A vegades tot sembla anar bé. Vull dir que tot, tot, sembla tenir sentit. De sobte, et lleves i després d'haver plogut durant una setmana, avui fa un sol considerable i els carrers s'aixequen eixuts. Surts al carrer i el veí que feia dies que no et deia res perquè s'havia enfadat per alguna bestiesa de veïns, et somriu tot oblidant la disputa. Camí de la feina, la carretera està buida i pots anar tan ràpid com vulguis sense haver de patir per fer tard ni posar-te pedres al fetge perquè una excavadora davant teu et fa anar a 20 Km/h. Quan arribes a la feina, tothom està de bon humor, tothom ha tingut una bona nit i, vés per on, no els fa mandra treballar. A més, el divendres està cada cop més a prop, i això també anima. El dia et passa ràpidament i sense cap entrebanc, tot et surt rodat i tal i com ho havies planejat. I arribes a casa i et ve de gust fer un soparet bo, potser obrir una bona ampolla de vi i acabar la vetllada amb aquells que més t'estimes.

Un bon dia.

En Josep i la Maria també en tenen de dies d'aquests. I els gaudeixen d'allò més. Llàstima que s'acaben tan ràpid i mai se succeeixen els uns als altres.

O sigui que Josep, o sigui que Maria, a aprofitar-lo, que demà torna la realitat!

a vegades (6)

A vegades les fredes nits d'hivern porten a en Josep i la Maria a cercar-se l'un a l'altre més que mai. Les temperatures baixen estrepitosament l'escalfor corporal sembla ser el seu únic aliat per afrontar les llargues nits.

I dormen abraçats.

I, de cop, tot plegat té sentit: el món, la vida, l'amor... tot.

Llàstima que l'hivern fuig tant ràpidament deixant pas a les xafogoses nits d'estiu...

a vegades (5)

A vegades, la Maria n’està farta d’en Josep. Perquè renega, perquè rondina, perquè ronca i perquè remuga.
A vegades, l’Albert n’està fart de l’Anna. Perquè menteix, perquè mossega, perquè maleeix i perquè molesta.
A vegades, la Paula n’està farta d’en Pere. Perquè escatima, perquè embrut, perquè enganya i perquè escup.
A vegades, en Marc n’està fart de la Marta. Perquè canta, perquè compra, perquè crida i perquè coixeja.

Altres vegades, en Josep n’està fart de la Maria. Perquè rapapieja, perquè recrimina, perquè re-organitza i perquè ridiculitza.
Altres vegades, l’Anna n’està farta de l’Albert. Perquè manipula, perquè menysprea, perquè mareja i perquè moqueja.
Altres vegades, en Pere n’està fart de la Paula. Perquè entabana, perquè emmetzina, perquè embolica i perquè eriçona.
I altres vegades, la Marta n’està farta d’en Marc. Perquè contesta, perquè critica, perquè clapa i perquè carrega.

Però totes quatre parelles fa més de deu anys que estan feliçment casades. Fa més de deu anys que es queixen de les manies de l’altre.
Alguna cosa de bona deuen tenir les seves parelles perquè vulguin estar amb elles!
Ara, no els hi ho preguntessiu pas: no sabrien pas què contestar.
I és que tothom sap que és molt més fàcil criticar que elogiar.

a vegades (4)

A vegades en Josep i la Maria es troben de casualitat amb un amic d'aquells que fa anys que no veuen; un amic d'aquells que temps ençà era amic però que ara amb prou feines el coneixen i de l'amistat només en queda un record; un amic d'abans i un amb-prou-feines-conegut d'ara. I aquest conegut els presenta amb orgull la seva descendència, perquè es veu que ja en té dos, de fills, que el temps no perdona a ningú i hi ha coses que s'ha d'anar fent, i per alguns, quan més aviat millor. I en Josep i la Maria miren les criatures i els sorprèn veure gent de la seva edat traginant mainada amunt i avall, però ho dissimulen i diuen que els nens són molt macos (només faltaria!) i que s'assemblen molt al pare (o a la mare, tot depenent de qui sigui l'amic, encara que els nens no s'assemblin a ningú que no sigui un mico pelat). I tots contents. Els pares reprenen el seu camí, els nens tornen a plorar, i en Josep i la Maria van cap al bar a fer una cervesa. En silenci, d'entrada, però quan arriben al bar, quan han demanat la beguda, en Josep ja se la veu venir a sobre. Ai pobre Josep la que t'espera! Perquè es veu que això és inevitable, quan una noia entra en contacte amb un nadó, el seu interior es remena de tal manera, el seu ventre es remou amb tanta força que sempre, sempre acaba dient el mateix:

- I si en tinguéssim un nosaltres?

a vegades (3)

A vegades en Josep arriba tard a casa, cansat i amb cara de pocs amics. I, quan la Maria li pregunta què li passa, ell diu que no vol parlar de la feina.
I ella ho entén.
Sopen en silenci amb el xiuxiueig de fons de la vida real ocurrent set pisos per sota els seus peus, en el carrer. Amb el zum-zum constant d'una ciutat que no pot dormir, amb el remugar d'un ramat d'individus que pasturen els carrers buscant ferratge de bar en bar.
Potser miren alguna pel·lícula insulsa a la televisió, per matar la nit, per posar a dormir el cervell. I, abans de les 12, ja són al llit a punt de donar per acabat un altre dia.

Però en Josep no pot dormir: a l'endemà l'espera el mateix.

a vegades (2)

A vegades en Josep es troba sol quan arriba a casa i la Maria no hi és. Quan, després d'una altra jornada laboral, arriba per fi a casa seva i la troba buida. És en aquests moments que en Josep es planteja si està actuant correctament, si està visquent la seva vida de la millor manera possible.
S'asseu al sofà amb una cervesa a la mà. Fuma una cigarreta. Mira els darrers raigs de llum com es filtren per la finestra. I res més. Seu i espera. Sense saber-ho, sense ser-ne conscient, seu i espera.

Fins que la seva espera s'acaba: la Maria arriba a casa.

a vegades (1)

A vegades, comencem les coses per la teulada: a la correcuita i sense solta ni volta.
I massa sovint ens equivoquem, però quan l'encertem, quan, de casualitat, l'encertem, que bé que ens sentim!
Llàstima que per a en Josep avui no sigui una d'aquestes ocasions.
En Josep no entén a les dones i a la Maria (la dona amb qui li ha tocat viure) menys que a ninguna.
No entén per què ella vol invertir cada dissabte a la tarda mirant aparadors de botigues en les quals mai entrarà.
No entén per què vol que vagin a sopar a fora si, al final, s'acabarà demanant un plat de pasta carbonara i es queixarà que ella la fa molt més bona.
No entén per què li agrada tant empolainar-se per anar a treballar i, en canvi, tan bon punt arriba a casa es treu tot el maquillatge i es posa el xandall.
Però sobretot, en Josep no entén per què quan la Maria diu que vol anar a dormir, és que de veritat vol anar a dormir.

I aquí comencen els problemes. Els d'avui i els de sempre.